Ei Jou

Aquesta setmana tocava descans. Però aixó no vol tocar-se las bolas, no. A la Jugoplastika descans vol dir sessió d'entrenament i tàctica.

Com que al pavelló habitual era imposible reservar pista vam haver d'anar a la Mar Bella. Però, ¡oh sorpresa! quan vam arribar ens van dir que la pista estava preparada per futbol-sala i que no ens podien colocar las canastes(???). A més el preu de la pista era de 58 euracos!!!!

Després d'una amistosa negociació ens van cedir de franc un racó del pavelló amb una cistella a la paret. No era cap marevella, però era això o res. I clar, vam aceptar. A més era gratix!

L'entrenament va consistir en 50' de de partidet(amb un Jordi supermotivat a la seva rentrée) i 5' de tàctica. Això si, uns 5' molt ben aprofitats. Que es vaguin preparant las defensas en zona!

El pressupost de la sessió de bany i massatge ens el vam gastar al post-partit al nostre xinu favorit. Allà ens vam trobar amb tot un personatge: un rastafari senegalés, més viatjat que xófer del Papa, que remarcava totes las sevas frases amb un Ei, Jou final. Un paio simpàtic.

Em va fer recordar aquesta cançó.

_